El camí dels bons homes és una ruta que va desde Queralt(Catalunya) a Montsegur(França), la qual ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o bons homes...i dones(segur que alguna també hi anava) durant els segles XIII i XIV quan fugien de les croades i l'Inquisició.
Vem començar la ruta a St. Llorenç de Morunys amb lo indispensable i la vem acabar a Gòsol amb un bon tiberi per recuperar tot el què haviem cremat (ens ho mereixíem).
Un camí preciós, amb pujades i baixades, estiraments, fruits secs, la Tana (gossa del Solà) que no estava mai amb nosaltres, troballa de la càmera digital de la Vila, competint amb la família Cuenca, les vaques que ens volen atacar, el cavall assassí, l'alberg de Tuixén...
En fi, 2 dies que han valgut molt la pena!
Ara el repte és acabar-la; confio i desitjo que així ho farem!!!
5 comentarios:
Hola Ester!
Només de pensar caminar tant ja m'agafa rampa... xDDD, és lo que tè no caminar ni fer excursions. Fa un any vaig mig fer la "ruta dels càtars" amb cotxe ( jeje) fent nit a Carcassone, una ciutat preciosa, lo que més amb va agradar el seu mistissime. En fi.. espero que les agulletes no s'hagin apoderat del teu cos.
Petonets
Ei, unes miques d'agulletes si que vaig tenir...sobretot als bessons, però va valdre molt la pena!!
Ei Ester!
Sisi una bona caminada!!! Encara que jo només vaig poder fer la segona part... Ara però falta trobar un altre dia per acabar-la! i que no faci massa sol! que llabors passa el què passa... Bé, el què si vem comprovar que el polo de la Vila pot portar 7 persones sense cap mena de problema! (és un cotxe resistent) i no ens cal anar a buscar cap barra de Frigo! jaja
Apali, fins un altre!
Marra, Marra...!!!
Això del sol...bé, vem fer un intent de posar-nos morenes (la Vila i jo), perquè la Laura i la Maria ja n'estaven!!
Ens veiem!
Ei!!!!!
Diumenge al matí a Cal Siller. Ara feia una repassadeta tot passant pel "Gèliu", Isaac, "Tanàlia"... i m'he trobat amb el Manel Palilla, fantàstic això!! M'agrada llegir-vos!
Anant al tema que ens interessa, o si més no, el que volia comentar... que és el tros de ruta que vam fer del Camí dels Bons Homes:
Tot molt bé, excursió genial. Ja vaig començar adormint-me i fent esperar a tota l'expedició. Vaig continuar perdent la càmera i els tres homes de casa + la Tana (gos del Solà que ens va distreure l'excursió -ens vam estar més estona esperant el gos que caminant-) la van anar a rescatar. Gràcies a tots, que Déu us ho pagui amb una bona dona i la casa plena de fills!! No sé pas d'on he sortit... tots sabiem que durant aquells dos dies només la podiem liar el Solà i jo, i efectivament, fent honor a la fama, així va ser!
El segon comentari que he de fer al respecte és que em vaig cansar mooolt!!!!! Jo no sóc gaire excursionista i una mica més i em quedo en l'intent!! Em van enredar, em van vendre una excursioneta tranquil·la de dos dies i resulta que gairebé s'havia d'escalar. La veritat és que ara que ja no tinc agulletes i que ja no estic cremada de tot arreu valoro l'experiència com a excel·lent. Pròxima fita: Pla de Busa (sense l'Ester perquè se'ns en va al Petit Tibet. Tinc enveja sana).
Tercer comentari. Podria parlar de la família Cuenca a qui vam guanyar pujant al cim, de la tornada de Gòsol a Tuixén en cotxe (Marra: no es diu que erem 7 al Polo, ho negaré sempre), del tiberi que ens vam "fotre" a Gòsol, de l'encant de Josa del Cadí (hi tenim cita obligada amb tenda de campanya a mig agost, el dia del "festival"), de la "germana" que regenta l'hostal-aleberg-bar-restaurant-discoteca... on vam fer nit, de les ametlles de la Laura, de la malles de la Faura, de l'insomni de l'Ester... en fi, decideixo no fer cap més comentari de totes aquestes extravegants experiències per passar a desitjar bon viatge a l'Ester.
Ahir hi va haver un sopar anomenat "despedida de l'Ester" i com que sóc tant treballadora, la feina em va impedir ser-hi (quan vaig arribar de Girona a 2/4 de 12 em vaig quedar sobada al sofà amb les avorrides votacions d'Eurovisió), les meves disculpes!!
Només vull desitjar-te un viatge genial, ple d'emocions, sensacions contradictòries, intens a cada moment... en fi, ja ens ho explicaràs a la tornada però aprofita cada instant, que tot és únic i irrepetible. Enveja, sisi, reitero l'enveja sana que tinc a aquesta aventura.
pd > Ester, estic pendent del llibre, però jo de tu tiraria pel dret i en buscaria un altre... em sap greu també, però no hi puc fer més. De totes maneres, si abans de dijous en tinc notícies t'ho faré saber!!
ppd > És incòmode fer comentaris aquí, no veus què has escrit, tot està marcat en vermell perquè deu representar que fas faltes en castellà i la conseqüència és que llavors costa veure si en fas en català... en fi, anirem practicant!
Felicitat, disfruta i que sigui un gran viatge, fins a la tornada!!
Publicar un comentario