lunes, 22 de septiembre de 2008

Colors daurats

No et sento i sé que has arribat,
durant els dies que vindràn,
em portaràs la teva llum fugisera i groguenca,
els jocs de calfred i humitat,
sé que també em donaràs noves olors...
i mica en mica potser anirà marxant
aquest estiu que tinc enquistat...al cor

4 comentarios:

Anónimo dijo...

"aquest estiu que tinc enquistat...al cor"

La dita de què 'una imatge val més que mil paraules', no em val quan paraules enllaçades com aquesta permeten formular més de mil imatges dins el meu cap.

Bé bé, en aquest cas, la imatge que acompanya aquests versos, també és molt suggerent.

Petons!

Anónimo dijo...

Ahir entràvem a la tardor...i li vaig voler fer un petit homenatge. A part, és veritat que aquest estiu se m'ha quedat ben enquistat i és un d'aquells que dius "el recordaré sempre", tan per les coses boniques com les que no ho han estat tant!! no sé pensava, pensava i em va venir aquesta frase i la veritat és que m'agrada!!

Isaac, una abraçada!

Manel Bartrons dijo...

Bona nit ester...

aixo ho has escrit tu??

si?? llavors, magnific. No sabia que tinguessis aquest art....

a veure si ens ensenyes mes coses en aquest linea.

un petonettt

Anónimo dijo...

Hola Manel!

La veritat és que he d'estar mooolt inspirada per escriure coses d'aquest tipus...i aquell dia ho devia estar!

Ho anirem intentant!

Una abraçada!!