Per compartir

Volia compartir aquestes fotos amb vosaltres. No són com les del Jordi Rosset i la Montse Argerich, però espero que us agradin...

Travessant les muntanyes fins a Manali, les manifestacions a McLeod Ganj i el misticisme de Rishikesh

Teniem vol per anar de Leh a Delhi on seguiriem amb la ruta marcada però una tempesta als Himalayas ens va fer canviar els plans. Vol anul.lat i decidim buscar-nos la vida llogant un conductor i un 4x4 per fer el camí per terra. Mooolt bona decisió!
Descobrim uns paisatges espectaculars: passem de la més pura terra àrida al desglaç de la neu als cims més alts, cascades enmig de boscos i arribada a Manali després de passar la nit a la Vall de Kulum (coneguda pels assassinats de turistes en mans de traficants...), molt estimulant...!!!
Manali és destí turísitic pels indis ja que té un clima molt bo i es pot disfrutar de la pràctica d'esports d'aventura. Hi passem dos dies i bus nocturn fins a McLeod Ganj, actual seu del govern tibetà i residència oficial del Dalai Lama. És un indret preciós, ple de boscos verdíssims, llàstima que hi va haber cada dia boira... Aquí descobrim la crua realitat en la que viu el poble tibetà: tortures, incendis als monestirs, tibetans segrestats i d'altres empresonats i això pel sol fet de defensar una cultura; una manera de ser i fer totalment di ferent a la de la Xina, un poble amb afany de possessió i molt poc amic dels drets humans. Bé, paro el tema perquè m'encenc...
Participem en alguna manifestació per la pau, fem una excursioneta pels boscos del voltant on trobem ni més ni menys que rovellons! jeje, i d'aquí bus infernal fins a Phantakot on haurem d'enllaçar amb tren direcció a Rishikesh.
I aquí ve el meu pitjor moment viscut fins a dia d'avui:
"Estem a l'estació de trens de Phantakot buscant el tren que ens ha de portar a Rishikesh, anem demanant quin és i quan per fi el trobem, pugem ens comencem a instal.lar i el tren arrenca, jo demano a uns homes si van a Rishikesh i em diuen que no, que aquest no!! demanem que parin el tren i passen de nosaltres, salten el Roger i el Pere i quedo jo!!! quan em decideixo a saltar, ho faig amb tan mala llet que em surt l'húmer de lloc i caic pel terra cridant i plorant de dolor, amb aquestes paren el tren i baixa tothom a fer el xafarder, aparèixen uns soldats amb pistoles i jo ja em veia morta...al final fem marxar a tothom i en un moment de sang freda decideixo o bé anar a un hospital o intentar posar-me l'òs a lloc amb l'ajuda d'algú, evidentment trio la última opció i amb l'ajuda del Roger, després de moooooolts intents la cosa es posa a lloc. Us prometo que mai havia sentit tant dolor..."
Al final aconseguim pujar al tren que tocava i després d'una nit molt llarga arribem a Rishikesh, meca pels hinduïstes, ple de shadus i gent banyant-se i purificant-se a les aigües del sagrat Ganges.
Bus-gàbia cap a Delhi (dic gàbia perquè ens van tancar en una mena de gàbia, semblavem animals direcció al matadero...). Passo l'últim dia a Delhi, em despedeixo de la bona companyia, i d'aquest país que m'ha fet passar moments de tots colors, aprendre de mi mateixa i del Pere i el Roger, saber on està el meu límit i créixer una mica més com a persona...
A les fotos:
1- Travessant muntanyes
2- Amb el Pere a Manali
3- Manifestació a McLeod Ganj
4- Shadus a Rishikesh
5- Indian Gate a Nova Delhi

It is time for a LOVE Revolution

Sé que encara em queda explicar l'última part del viatge, però el super concert del Lenny Kravitz que vaig poder disfrutar ahir és una bona excusa per retrassar-me una mica...
Va ser genial!! Va tocar algunes de les cançons del seu nou àlbum, però sense oblidar-se de clàssics com "Belive", "Are you gonna go my way" o "Fly Away", entre d'altres. Cada cançó l'allargava fins a l'infinit, versionant-les i fent-nos participar a cada una d'elles.
Un so impecable. La bona música va ser la gran protagonista, i aquesta música va ser donada per una banda de veritat. Un bateria potent i amb una energia autènticament espectacular. La secció de saxo i trompeta amb genis que van demostar les seves qualitats. Baixista i teclats igualment brillants i un guitarrista que va donar mostres de talent a grans dosis. Tot això coronat per un Lenny pletòric, comunicatiu, volcat amb el públic, un 10.
En fi, un dia per guardar en la memòria durant mooolt temps.

Volant els Himalayas fins a Leh on descobrim durant 12 dies "el petit Tibet"

Pujo a l'avió que ens ha de portar fins a Leh, ben atontada pels efectes de l'Orfidal que no em va privar de veure els majestuosos i imponents Himalayas a través de la finestra.
Arribem a Leh on durant uns 3 dies no podem fer massa cosa per culpa del mal d'alçada (febre, diarrees, vòmits...).
Visitem monestirs, gompes, travessem valls, pugem i baixem grans muntanyes per unes carreteres...(que no crec que es puguin anomenar així), saltem rius, visitem el preciós Phangong Lake (un llac molt, molt gran que ocupa uns centenars de quilòmetres a la Índia i uns quants centenars més a la Xina), fem els 3 passos de carretera més alts del món (5.702m), visitem unes dunes entre muntanyes i rius (sembla increïble però és cert), fem una classe de Pilates al menjador de casa una família ladakhí i per acabar jo em quedo ben rostida!!!
Aquest seria el resum del què fem per allà dalt. Són 12 dies amb un ambient totalment diferent al de la Índia profunda. Aquí es respira aire sa, tranquil.litat i sobretot molta espiritualitat.
Cal dir també que per aquí vaig passar un dels pitjors moments del viatge (no el pitjor, aquest encara ha d'arribar...), però després d'un viatge de 10 hores amb bus travessant muntanyes i amb mal del cap pels efectes de l'alçada, estar "apretujats" més no poder al bus, arribar a un lloc on res era com m'esperava em va fer agafar una mena de neguit i ràbia convertit en llàgrimes abans mai assolit. Suposo que alguns viatges tenen això, et fan descobrir parts de tu mateix desconegudes...continuarà...

1- Fent voltar una gran roda d'oració a Leh
2- Vista desde un monestir de la capital de Leh
3- Shanti stupa a Leh
4- Pintura antiga de Buda al monestir d'Alchi
5- Típiques iaies tibetanes a Diskit