

Pujo a l'avió que ens ha de portar fins a Leh, ben atontada pels efectes de l'Orfidal que no em va privar de veure els majestuosos i imponents Himalayas a través de la finestra.
Arribem a Leh on durant uns 3 dies no podem fer massa cosa per culpa del mal d'alçada (febre, diarrees, vòmits...).
Visitem monestirs, gompes, travessem valls, pugem i baixem grans muntanyes per unes carreteres...(que no crec que es puguin anomenar així), saltem rius, visitem el preciós Phangong Lake (un llac molt, molt gran que ocupa uns centenars de quilòmetres a la Índia i uns quants centenars més a la Xina), fem els 3 passos de carretera més alts del món (5.702m), visitem unes dunes entre muntanyes i rius (sembla increïble però és cert), fem una classe de Pilates al menjador de casa una família ladakhí i per acabar jo em quedo ben rostida!!!
Aquest seria el resum del què fem per allà dalt. Són 12 dies amb un ambient totalment diferent al de la Índia profunda. Aquí es respira aire sa, tranquil.litat i sobretot molta espiritualitat.
Cal dir també que per aquí vaig passar un dels pitjors moments del viatge (no el pitjor, aquest encara ha d'arribar...), però després d'un viatge de 10 hores amb bus travessant muntanyes i amb mal del cap pels efectes de l'alçada, estar "apretujats" més no poder al bus, arribar a un lloc on res era com m'esperava em va fer agafar una mena de neguit i ràbia convertit en llàgrimes abans mai assolit. Suposo que alguns viatges tenen això, et fan descobrir parts de tu mateix desconegudes...continuarà...



2- Vista desde un monestir de la capital de Leh
3- Shanti stupa a Leh
4- Pintura antiga de Buda al monestir d'Alchi
5- Típiques iaies tibetanes a Diskit
5 comentarios:
ostress!! quina enveja!! kin viatge mes guapo q vas fer!! les fotos q tens penjades i les de laltre blog i son genials!!espero q t'ho pasesis b!
un pto i kuidat!
Brutal ester, molt guapes les fotos!!!
Molt guapes les fotos Ester!!!
Viatjar és la millor forma d'obrir perspectives, horitzons, com també el cor. A més, cada dia és una aventura...
Ei...gràcies!
Si, són xules, eh!
Encara queda el relat dels últims 10 dies, que també déu ni do...
Petita !!!
acabo de llegir les cròniques del viatge.
que bé !!! el pròxim dia que em vingui a veure el Manesh, si estàs per barna soparem tots plegats...li vaig posar el caramel a la boca(ja que va veure el teu blog), i després no vàreu poder coincidir a Delhi..:))) es va quedar tot tristot !! jejeje.
viatjar es una activitat vital!!!! descobreixes llocs i com tu dius, et descobreixes a tu mateix...
un petonas esther.
manel
Publicar un comentario