Namaste!

Quins nervis...per fi! Després de tants dies fent el compte enrera ja ha arribat el moment. Delhi, Agra, Ladakh, Rishikesh, Shimla, Dharamsala...caos, mals de panxa, falta d'aire (quan el Roger i el Pere em facin seguir el seu ritme per les muntanyes del Tibet Indi) i molts sentiments barrejats. Suposo que amb això i molt més serà amb el què m'aniré trobant a la Índia.

En aquests moments el meu cap està a 1000, preparant-ho tot, deixant totes les coses de la feina a punt, decidint què deixo i què m'emporto...i el cor està encès, il.luminat, amb moltes ganes d'arribar i viure noves expeiències, i aprendre molt d'una cultura tant diferent a la nostra.

Us trobaré una micona a faltar, però just per la Revetlla tornaré a estar aquí. La Festa Major no es pot perdre!!

A la foto, Shiva, el déu destructor.

Por a volar

Recordo perfectament la primera vegada que vaig agafar un avió. Em va agradar, era un trajecte Girona-Roma i no vaig tenir cap mena de por, ni la segona, ni la tercera, ni la quarta. Però quan va arribar la pròxima, una mena de nus a l'estómac es va començar a apoderar de mi, i aquest nus ha anat creixent com més avions he agafat.

I a part del nus gegant, s'hi han afegit ganes d'anar a fer pipi cada 5 minuts, paranoies mentals tipus "que no tindrem prou gasolina, caurem al mar, el pilot s'adormirà...", i a cada turbulència m'entra un atac de pànic inmens; em comencen a rodolar llàgrimes galtes avall, m'entren tremolors...de veritat, us juro que ho passo molt malament.

D'aquí pocs dies he de volar cap a Nova Delhi, ho he de fer tota sola i TINC MOLTA POR!!

El camí dels bons homes

El camí dels bons homes és una ruta que va desde Queralt(Catalunya) a Montsegur(França), la qual ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o bons homes...i dones(segur que alguna també hi anava) durant els segles XIII i XIV quan fugien de les croades i l'Inquisició.

Vem començar la ruta a St. Llorenç de Morunys amb lo indispensable i la vem acabar a Gòsol amb un bon tiberi per recuperar tot el què haviem cremat (ens ho mereixíem).

Un camí preciós, amb pujades i baixades, estiraments, fruits secs, la Tana (gossa del Solà) que no estava mai amb nosaltres, troballa de la càmera digital de la Vila, competint amb la família Cuenca, les vaques que ens volen atacar, el cavall assassí, l'alberg de Tuixén...

En fi, 2 dies que han valgut molt la pena!

Ara el repte és acabar-la; confio i desitjo que així ho farem!!!

Vora la mar

Cadaqués és un petit poble de pescadors, preciós i que sempre et deixa amb ganes de tornar-hi, de tornar a passejar pels seus carrerons, estirar-te a la platja...doncs aquests últims dos dies ens hi hem anat a perdre.
Hem fet de tot: prendre el sol, passejar, anar a veure la sortida del sol...
I a tot això sumant-li el fet de conèixer a persones genials! Moulya, Sergio, Andreas, Oriol, Toni, Pau, Edu...i per suposadíssim tot això compartir-ho amb la Núria, el Marc, la Judit, l'Aina i la Lourdes.