Ester Armengol Puig

Algún dia...

2009-11-10T03:40:00.001-08:00

Algún dia t'escriuré un poema que es limiti

a passar els dits per la teva pell

i que converteixi en paraules la teva mirada,

sense comparacions, sense metàfores.

Algún dia t'escriuré un poema que faci la teva olor,

un poema amb el ritme de les teves pulsacions,

amb la intensitat de la teva abraçada.

Algún dia t'escriuré un poema...

Drenatge limfàtic: el massatge lleuger

2009-04-29T07:33:00.001-07:00

Els gregs ja coneixien les virtuds d'aquest líquid blanc que nosaltres coneixem com a limfa i ells anomenaven sang blanca. La limfa recórre el nostre cos a través del sistema limfàtic, un conjunt de vasos que va paral.lel al sistema circulatori i que s'encarrega, gangli per gangli, d'eliminar tot el que sobra de l'organisme: toxines, virus, bacteries...provocades per la pol.lució, els medicaments, l'estrés...
Donat que és el nostre "sisitema de neteja natural", tenim que donar-li la importància que es mereix i cuidar al màxim el seu bon funcionament. El problema és que així com el sistema circulatori disposa del cor com a òrgan de bombeig que facilita el retorn de la sang, el sistema limfàtic no té cap òrgan que faci aquest treball.
Són els músculs que amb el seu moviment impulsen la limfa perquè vagi recorrent el nostre cos i purificant-lo.
Quan una circulació deficient, la vida sedentària, menjar malament...impedeixen que el sistema limfàtic funcioni correctament, els resultats més inmediats són les cames cansades, pesadesa, retenció de líquids...Realment aquests inconvenients per la nostra salut no són només problemes en si mateixos, sino síntomes de què el nostre sistema limfàtic està "encallat" o funciona de manera incorrecta. A més de portar una vida més saludable, tenir una bona alimentació, practicar exercici amb regularitat...existeix una solució tan efectiva com agradable: el drenatge limfàtic manual.

El drenatge no és únicament un massatge que ens deixa més relaxats. El professional que l'aplica recórre el nostre cos amb moviments i pressions concretes estimulant el sistema limfàtic, perquè torni a funcionar correctament. Tan si hi ha retencions en alguns punts com si el sistema en general treballa de forma excessivament lenta, les maniobres manuals aplicades en la direcció correcta faràn que la limfa torni a fluïr de manerea eficaç netejant el nostre organisme.

Un bon drenatge pot accelerar fins a deu vegades el fluïd limfàtic.
És un gran aliat per preparar els teixits abans d'una intervenció de cirurgia estètica i perquè es recuperin molt millor i més ràpid després. El drenatge limfàtic també és eficaç per relaxar i enfortir el sistema muscular, és un potent agent antiestrés i revitalitza el sistema inmunitari, pel que estarem més protegits davant infeccions. Com que ens ajuda a eliminar més toxines del nostre cos, el drentatge limfàtic provoca una sensació de benestar generalitzada, de lleugeresa i de relaxació.

Massatge Geotermal

2008-11-11T10:42:00.000-08:00

UNA MICA D'HISTÒRIA

Ja desde els temps primitius adoraven les pedres com símbols culturals.

Els obeliscs de l'Antic Egipte, els caps de les illes de Pascua, les piràmides dels Maya...

Desde sempre, l'ésser humà ha interpretat en les pedres unes forces misterioses. I això no és cap casualitat. Igual que els pols de la terra, també les pedres tenen propietats geomagnètiques: incorporades en la terra durant mil.lenis, igual que els pols s'han carregat positiva i negativament.

A Amèrica, on els pobles indis desde sempre tenen cega confiança amb la força de les pedres calentes, es va descobrir aquest coneixement sobre el massatge geotermal.

COM INFLUIRÀ EL MASSATGE GEOTERMAL EN EL MEU COS?

El cos es sentirà a gust, relaxat i tranquil, perquè s'estimula la circulació de la sang, influïnt en les energies vitals i millorant el fluïd limfàtic. A més afluixa les tensions musculars, alleuja les contractures i estimula tota la movilitat interna amb l'escalfor.

La teràpia geotermal és un bon tractament per calmar l'estrés i la hiperactivitat del sistema nerviós, unint el cos i els sentits.

Si per aquestes festes que s'acosten voleu ser originals i encertar de ple podeu regalar un massatge geotermal, de moment no he trobat ningú que no li hagi agradat.

Apa! Ja he fet una mica de publicitat pel negoci...jeje!

A disfrutar!

Colors daurats

2008-09-22T04:11:00.000-07:00

No et sento i sé que has arribat,

durant els dies que vindràn,

em portaràs la teva llum fugisera i groguenca,

els jocs de calfred i humitat,

sé que també em donaràs noves olors...

i mica en mica potser anirà marxant

aquest estiu que tinc enquistat...al cor

Una bona dosis d'Oxigen

2008-09-03T00:18:00.000-07:00

Aquest passat divendres vem poder disfrutar d'un genial concert de Gossos a la Plaça St. Domènech de Manresa, com sempre, estaven pletòrics, simpàtics i ens van fer vibrar amb les cançons del seu últim disc però també sense oblidar les mítiques de sempre! Tot això amb la bona companyia de la Noe i la Núria...ah! i també compartint una estoneta amb els xavals de Prats (Marc, Roky, Geliu, Ivan, Viñas i Edu). Fins aviat Gossos...nosaltres seguirem fidels a la vostra bona música i cantant i ballant sempre que tinguem algún directe a la vora!!

"però sempre em queda aquell turquesa de la mar,

que em brindava la màgia dels teus ulls..."

Mètode Pilates

2008-08-26T01:23:00.000-07:00

Hi ha qui diu que aquest mètode és molt més que un conjunt d'exercicis, és una forma de pensar i un estil de vida...Però què és exactament?

El propi Joseph Pilates (1880-1967) el va definir com: " La ciència i art del desenvolupament coordinat per la ment, el cos i l'esperit, a través de moviments naturals sobre l'estricte control de la voluntat".

És un mètode que proposa una altra manera de realitzar el treball muscular i articular i el control postural; és un mètode molt intens i efectiu. És una educació corporal molt completa, en la que es treballa el cos com un tot, desde la musculatura superior fins a la inferior, i en la que intervenen per igual i en armonia la ment i el cos.

Ofereix beneficis en el pla múscul-articular, també ofereix beneficis per la correcció postural, facilita el contacte amb el propi cos i esquema corporal, millora la concentració, la atenció, la relaxació i la respiració. És ideal per corregir problemes posturals o lesions.

El mètode combina el millor de les tradicions orientals i occidentals al unir el cos i la ment i considerar-los un tot que coopera en completa armonia. L'enfocament oriental de l'exercici és un camí cap a la calma estant concentrat i sentint la plenitud, insistint més en els estiraments i la flexibilitat. L'enfocament occidental s'aconsegueix insistint en el moviment, el to muscular i la força.

Serveix per oxigenar els músculs i aconseguir que la persona agafi consciència de les seves articulacions. És una pràctica que relaxa i enforteix cos i ment, però com tot lo relacionat amb la salut, requereix serietat i compromís del pacient.

Els seus principis són:

-Control físic (per evitar lesions)

-Precisió (derivada del control)

-Flexibilitat (cap moviment ha de ser rígid)

-Fluïdesa (ni massa ràpid ni massa lent)

-Respiració (coordinada amb els exercicis)

-Control mental (la ment és indivisible del cos)

Doncs ja teniu una mica d'informació sobre el mètode Pilates i si us animeu a provar-ho faig classes al meu centre de Prats i també a l'Estudi Fisioterapèutic de Vic.

A la foto: amb uns quants alumnes de l'estudi de Vic

Per compartir

2008-07-29T00:28:00.000-07:00

Volia compartir aquestes fotos amb vosaltres. No són com les del Jordi Rosset i la Montse Argerich, però espero que us agradin...

Travessant les muntanyes fins a Manali, les manifestacions a McLeod Ganj i el misticisme de Rishikesh

2008-07-23T00:33:00.000-07:00

Teniem vol per anar de Leh a Delhi on seguiriem amb la ruta marcada però una tempesta als Himalayas ens va fer canviar els plans. Vol anul.lat i decidim buscar-nos la vida llogant un conductor i un 4x4 per fer el camí per terra. Mooolt bona decisió!
Descobrim uns paisatges espectaculars: passem de la més pura terra àrida al desglaç de la neu als cims més alts, cascades enmig de boscos i arribada a Manali després de passar la nit a la Vall de Kulum (coneguda pels assassinats de turistes en mans de traficants...), molt estimulant...!!!
Manali és destí turísitic pels indis ja que té un clima molt bo i es pot disfrutar de la pràctica d'esports d'aventura. Hi passem dos dies i bus nocturn fins a McLeod Ganj, actual seu del govern tibetà i residència oficial del Dalai Lama. És un indret preciós, ple de boscos verdíssims, llàstima que hi va haber cada dia boira... Aquí descobrim la crua realitat en la que viu el poble tibetà: tortures, incendis als monestirs, tibetans segrestats i d'altres empresonats i això pel sol fet de defensar una cultura; una manera de ser i fer totalment di ferent a la de la Xina, un poble amb afany de possessió i molt poc amic dels drets humans. Bé, paro el tema perquè m'encenc...
Participem en alguna manifestació per la pau, fem una excursioneta pels boscos del voltant on trobem ni més ni menys que rovellons! jeje, i d'aquí bus infernal fins a Phantakot on haurem d'enllaçar amb tren direcció a Rishikesh.
I aquí ve el meu pitjor moment viscut fins a dia d'avui:
"Estem a l'estació de trens de Phantakot buscant el tren que ens ha de portar a Rishikesh, anem demanant quin és i quan per fi el trobem, pugem ens comencem a instal.lar i el tren arrenca, jo demano a uns homes si van a Rishikesh i em diuen que no, que aquest no!! demanem que parin el tren i passen de nosaltres, salten el Roger i el Pere i quedo jo!!! quan em decideixo a saltar, ho faig amb tan mala llet que em surt l'húmer de lloc i caic pel terra cridant i plorant de dolor, amb aquestes paren el tren i baixa tothom a fer el xafarder, aparèixen uns soldats amb pistoles i jo ja em veia morta...al final fem marxar a tothom i en un moment de sang freda decideixo o bé anar a un hospital o intentar posar-me l'òs a lloc amb l'ajuda d'algú, evidentment trio la última opció i amb l'ajuda del Roger, després de moooooolts intents la cosa es posa a lloc. Us prometo que mai havia sentit tant dolor..."
Al final aconseguim pujar al tren que tocava i després d'una nit molt llarga arribem a Rishikesh, meca pels hinduïstes, ple de shadus i gent banyant-se i purificant-se a les aigües del sagrat Ganges.
Bus-gàbia cap a Delhi (dic gàbia perquè ens van tancar en una mena de gàbia, semblavem animals direcció al matadero...). Passo l'últim dia a Delhi, em despedeixo de la bona companyia, i d'aquest país que m'ha fet passar moments de tots colors, aprendre de mi mateixa i del Pere i el Roger, saber on està el meu límit i créixer una mica més com a persona...
A les fotos:
1- Travessant muntanyes
2- Amb el Pere a Manali
3- Manifestació a McLeod Ganj
4- Shadus a Rishikesh
5- Indian Gate a Nova Delhi

It is time for a LOVE Revolution

2008-07-09T03:10:00.000-07:00

Sé que encara em queda explicar l'última part del viatge, però el super concert del Lenny Kravitz que vaig poder disfrutar ahir és una bona excusa per retrassar-me una mica...
Va ser genial!! Va tocar algunes de les cançons del seu nou àlbum, però sense oblidar-se de clàssics com "Belive", "Are you gonna go my way" o "Fly Away", entre d'altres. Cada cançó l'allargava fins a l'infinit, versionant-les i fent-nos participar a cada una d'elles.
Un so impecable. La bona música va ser la gran protagonista, i aquesta música va ser donada per una banda de veritat. Un bateria potent i amb una energia autènticament espectacular. La secció de saxo i trompeta amb genis que van demostar les seves qualitats. Baixista i teclats igualment brillants i un guitarrista que va donar mostres de talent a grans dosis. Tot això coronat per un Lenny pletòric, comunicatiu, volcat amb el públic, un 10.
En fi, un dia per guardar en la memòria durant mooolt temps.

Volant els Himalayas fins a Leh on descobrim durant 12 dies "el petit Tibet"

2008-07-01T23:32:00.001-07:00

Pujo a l'avió que ens ha de portar fins a Leh, ben atontada pels efectes de l'Orfidal que no em va privar de veure els majestuosos i imponents Himalayas a través de la finestra.
Arribem a Leh on durant uns 3 dies no podem fer massa cosa per culpa del mal d'alçada (febre, diarrees, vòmits...).
Visitem monestirs, gompes, travessem valls, pugem i baixem grans muntanyes per unes carreteres...(que no crec que es puguin anomenar així), saltem rius, visitem el preciós Phangong Lake (un llac molt, molt gran que ocupa uns centenars de quilòmetres a la Índia i uns quants centenars més a la Xina), fem els 3 passos de carretera més alts del món (5.702m), visitem unes dunes entre muntanyes i rius (sembla increïble però és cert), fem una classe de Pilates al menjador de casa una família ladakhí i per acabar jo em quedo ben rostida!!!
Aquest seria el resum del què fem per allà dalt. Són 12 dies amb un ambient totalment diferent al de la Índia profunda. Aquí es respira aire sa, tranquil.litat i sobretot molta espiritualitat.
Cal dir també que per aquí vaig passar un dels pitjors moments del viatge (no el pitjor, aquest encara ha d'arribar...), però després d'un viatge de 10 hores amb bus travessant muntanyes i amb mal del cap pels efectes de l'alçada, estar "apretujats" més no poder al bus, arribar a un lloc on res era com m'esperava em va fer agafar una mena de neguit i ràbia convertit en llàgrimes abans mai assolit. Suposo que alguns viatges tenen això, et fan descobrir parts de tu mateix desconegudes...continuarà...

1- Fent voltar una gran roda d'oració a Leh
2- Vista desde un monestir de la capital de Leh
3- Shanti stupa a Leh
4- Pintura antiga de Buda al monestir d'Alchi
5- Típiques iaies tibetanes a Diskit

De Delhi a Agra passant per Fatehpur Sikri i el meravellós Taj Majal

2008-06-27T01:54:00.000-07:00

Arribo a Delhi a les 7 del matí després d'un vol (amb escala a Munich) superat amb bona nota tenint en compte les meves pors...allà m'espera el Roger, trajecte amb rickshaw fins al centre (on vaig comprovar que no existeixen les normes de trànsit...), ens reunim amb el Pere per començar l'aventura junts.

Visitem molt per sobre Delhi (Red Forth) i agafem tren direcció a Agra on hi passarem 2 nits. Desde Agra bus fins a Fatehpur Sikri (antiga capital mogol abandonada per la manca d'aigua). Aquí hi feia una calor!!!! Realment les restes de la ciutat són impressionants i es conserven prou bé. A la tarda ens endinssem pels carrers de l'actual poble on nens, comerciants, cabres, vaques...i tot lo inimaginable conviuen junts. Una colla de nens ens va seguint, la gent que treu el cap per la porta de les cases ens mira amb cara de sorpresa...segur que poques vegades han vist occidentals passejant per allà tot sols!!!

Aquells carrers tot i estar brutíssims (és algo que té la Índia, massa nets no són...), em van desprendre una màgia molt difícil d'explicar. Si hagués d'escollir un dels millors moments del viatge estic segura que triarïa aquest. Algo dins meu en aquests carrers es va remoure.

I l'endemà la visita obligada al Taj Majal, amb una calor!!! L'edifici et deixa sense paraules...és espectacular, tot simètric, amb un marbre blanc impolut que segons la llum del dia li dóna unes tonalitats diferents, pedres precioses incrustades, sembla que floti. L' interior motl simple, ens va decebre una mica, és petit i només hi ha la tomba. Diguem que exterior i interior no van units (com sovint passa a algunes persones...). Continuarà...

Fotos:

1- Red Forth a Delhi

2- Fent el pallasso a l'antiga capital de Fatehpur

3- Amb els nens pels carrerons de l'actual poble

4- Artesans fent una alfombra gegant, també als carrerons de Fatehpur

5- Al Taj Majal

2008-06-18T05:30:00.000-07:00

Fare la cronica del viatge quan estigui a terres catalanes.
Fins aviat gent!!!

Namaste!

2008-05-26T00:40:00.001-07:00

Quins nervis...per fi! Després de tants dies fent el compte enrera ja ha arribat el moment. Delhi, Agra, Ladakh, Rishikesh, Shimla, Dharamsala...caos, mals de panxa, falta d'aire (quan el Roger i el Pere em facin seguir el seu ritme per les muntanyes del Tibet Indi) i molts sentiments barrejats. Suposo que amb això i molt més serà amb el què m'aniré trobant a la Índia.

En aquests moments el meu cap està a 1000, preparant-ho tot, deixant totes les coses de la feina a punt, decidint què deixo i què m'emporto...i el cor està encès, il.luminat, amb moltes ganes d'arribar i viure noves expeiències, i aprendre molt d'una cultura tant diferent a la nostra.

Us trobaré una micona a faltar, però just per la Revetlla tornaré a estar aquí. La Festa Major no es pot perdre!!

A la foto, Shiva, el déu destructor.

Por a volar

2008-05-17T03:43:00.001-07:00

Recordo perfectament la primera vegada que vaig agafar un avió. Em va agradar, era un trajecte Girona-Roma i no vaig tenir cap mena de por, ni la segona, ni la tercera, ni la quarta. Però quan va arribar la pròxima, una mena de nus a l'estómac es va començar a apoderar de mi, i aquest nus ha anat creixent com més avions he agafat.

I a part del nus gegant, s'hi han afegit ganes d'anar a fer pipi cada 5 minuts, paranoies mentals tipus "que no tindrem prou gasolina, caurem al mar, el pilot s'adormirà...", i a cada turbulència m'entra un atac de pànic inmens; em comencen a rodolar llàgrimes galtes avall, m'entren tremolors...de veritat, us juro que ho passo molt malament.

D'aquí pocs dies he de volar cap a Nova Delhi, ho he de fer tota sola i TINC MOLTA POR!!

El camí dels bons homes

2008-05-11T07:47:00.001-07:00

El camí dels bons homes és una ruta que va desde Queralt(Catalunya) a Montsegur(França), la qual ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o bons homes...i dones(segur que alguna també hi anava) durant els segles XIII i XIV quan fugien de les croades i l'Inquisició.

Vem començar la ruta a St. Llorenç de Morunys amb lo indispensable i la vem acabar a Gòsol amb un bon tiberi per recuperar tot el què haviem cremat (ens ho mereixíem).

Un camí preciós, amb pujades i baixades, estiraments, fruits secs, la Tana (gossa del Solà) que no estava mai amb nosaltres, troballa de la càmera digital de la Vila, competint amb la família Cuenca, les vaques que ens volen atacar, el cavall assassí, l'alberg de Tuixén...

En fi, 2 dies que han valgut molt la pena!

Ara el repte és acabar-la; confio i desitjo que així ho farem!!!

Vora la mar

2008-05-05T02:34:00.000-07:00

Cadaqués és un petit poble de pescadors, preciós i que sempre et deixa amb ganes de tornar-hi, de tornar a passejar pels seus carrerons, estirar-te a la platja...doncs aquests últims dos dies ens hi hem anat a perdre.
Hem fet de tot: prendre el sol, passejar, anar a veure la sortida del sol...
I a tot això sumant-li el fet de conèixer a persones genials! Moulya, Sergio, Andreas, Oriol, Toni, Pau, Edu...i per suposadíssim tot això compartir-ho amb la Núria, el Marc, la Judit, l'Aina i la Lourdes.

Mr. Lenny Kravitz

2008-04-25T09:58:00.001-07:00

És fàcil reconèixer una cançó seva, al primer compàs ja saps qui està a darrera d'aquella veu i sobretot d'aquella guitarra tant hipnotitzant. Sona forta, rabiosa, insinuant...Amb això li sumem la fusió del funk, rock i reggae i "chapó"!!

Feia 3 anys que em tenia en espera, It is time for a love revolution és el seu 8è àlbum, un àlbum on ens fa una crida a l'amor i també on ens hi fa una dura crítica a la guerra d'Irak.

Aquest xaval de 43 anys ho toca tot...guitarra, piano, baix, harmònica i bateria (l'últim concert que vaig anar va fer un "solo" de bateria que em va deixar extasiada! Brutal!!)

Fa cosa de dos dies que tinc el preuat tresor entre les meves mans. Ja feia dies que el volia comprar però per una cosa o una altra mai trovaba el moment d'anar a la "Martulina"...i per fi, el dimecres passat abans d'anar a treballar a l'Estudi de Vic em vaig fer amb la "relíquia". Entre mi vaig pensar: "Lenny; ja ets meu".

El 8 de juliol en concert al Pavelló Olímpic de Badalona. Jo ja tinc l'entrada.

Algú s'apunta??

Rauxa!

2008-04-21T02:08:00.001-07:00

És la paraula que defineix aquest dissabte. En primer lloc perquè vem assistir al concert del grup que dóna nom al títol, i segon perquè la nit va ser una rauxa constant...!!!

Rauxa és un grup de Sabadell que fan rumba-fusió mediterrània, la seva música és animada, festiva i desenfadada. Et conviden a ballar i en concert transmeten una gran dosis d'energia de la bona!!

La nostra nit va començar amb un sopar a Ca la Mercè, on com sempre s'hi menja molt bé i cap al centre de St. Boi escoltant la Tropa (el Quim, el noi de la samarreta groga n'és el cantant), Rauxa, Garla que Garla i una mica de disco amb Fem Festa. Bona música, birretes, bona gent i com sempre a les tantes al llit!!

Noe, Rosa, Lluís, Fina, Toni...gràcies per donar-me una nit tant divertida!!

Indis catalans (1)

2008-04-14T00:56:00.000-07:00

Aquí els tenim!

El Pere, tortosí, cuiner de professió i amant dels esports d'alt risc. No para mai. Tan aviat és a Mallorca, com a Sabadell, a Tortosa, a Huesca...Li agrada l'aventura i com més millor.

El Roger, sabadellenc-alpensí, biòleg, i és la persona que explica més anècdotes per minut. Tranquil, relaxat. Li agrada assaborir bé les coses.

A simple vista no s'assemblen en res, dues personalitats totalment diferents; però tenen en comú 2 coses: una amistat de fa molts anys i la ÍNDIA: "El seu viatge".

Van marxar fa cosa d'un mes i ja han passat per Bombay, han celebrat l'entrada de la primavera al "Holly Festival", s'han banyat i cremat a les platges de Goa, han visitat la fundació Vicenç Ferrer, han recorregut els backwaters de Kerala i si no m'equivoco ara estàn a Bangalore, avió fins a Calcuta i ruta fins a Katmandú (Nepal) on faràn un trekking per la zona de l'Annapurna. Ja veieu que de moment no s'avorreixen pas!!

Hi ha qui diu que a la Índia se l'estima o se la odia. Jo diria que ells van començar odiant-la una miqueta, i que poc a poc la comencen a estimar.

Molta sort viatgers!!

(la foto no sé on és ni què hi fan amb aquest noiet, a veure si ens ho expliquen)

Seda

2008-04-11T00:11:00.000-07:00

Diu la llegenda que per allà al s.XVII a.C un "capullo" de cuc de seda va caure a la tassa d'una princesa japonesa. Al intentar treure'l de la seva tassa, la jove va começar a treure el fil del "capullo". Llavors va tenir la idea de teixir-lo. Aquest seria l'origen de la seda.

Aquesta introducció és per parlar-vos del llibre d'Alessandro Baricco el qual porta el nom d'aquest preuat teixit.

Us explico molt per sobre l'argument: segle dinou, França, un noi travessa mig món en busca de cucs de seda, ha d'arribar al Japó, separat durant mesos de la seva encantadora i preciosa dona. I és aquí, en un món diferent, on és cautivat per una noia profundament misteriosa i d'una bellesa intoxicant. Sense parlar el mateix idioma, junts comparteixen un amor condemnat i obssesiu. Seda és una història d'amor històrica que ens mostra les difícils relacions entre orient i occident. El final no l'explico però és molt inesperat.

A veure, podríem dir que Seda és una novel.la curta o un conte llarg, però no; simplement és una història. Una d'aquelles històries que quan l'acabes de llegir no et deixa indiferent, per lo menys a mi! Es llegeix molt ràpid (96 pàg.) i està escrita d'una manera tant melodiosa, suggerent...que t'enganxa i no pots parar.

Fa un parell de setmanes es va estrenar la pel.lícula en la qual la guapíssima Keira Knighley interpreta a Hélene la preciosa dona que espera al seu estimat...la peli està bé, ben ambientada però tallen moltes escenes que en el llibre són un "pelet" més fortes! La foto és del cartell de la peli.

Us animo a llegir el llibre i els més mandrosos ja sabeu que hi teniu la pel.lícula!

Hola a tots/es!!

2008-04-10T05:55:00.000-07:00

Bueno, per fi he pogut crear el meu blog, mai trobava el moment i quan el vaig trobar vaig tenir algun problema tècnic, però ja està!
Serà un blog de "tal com raja" (com moltes persones diuen que sóc), sense divagacions extranyes ni paraules massa tècniques.
Hi parlaré de llibres, pel.lícules, música, viatges, experiències personals...potser algún dia em faré pesada...ja ho anireu veient!
Espero que us animeu i feu els vostres comentaris, així entre tots fem una mica de "safreig".

Una abraçada i fins aviat!!!